Patir de por constant, atacs de pànic o sentir-se aclaparat per preocupacions recurrents que afectin el normal exercici quotidià pot arribar a ser un problema de salut mental. El TAG és perfectament controlable si s'aconsegueix l'ajut necessari.
Tenir algun episodi d'ansietat o pànic és una situació normal quan passa per un moment d'estrès o situacions difícils, el problema és quan la sensació de por és un acompanyant constant. El trastorn d'ansietat generalitzada (TAG) és una patologia limitant que pot impedir, a qui la pateix, viure una vida normal.
Es considera una malaltia mental que té com a característica principal que l'afectat presenta un estat exacerbat d'ansietat permanent i incontrolable.
A algunes persones els costa entendre que és una malaltia i no saben com comportar-se amb els qui la pateixen o què fer si la pateixen. Tenir informació d'experts i saber a qui acudir és essencial per fer front i controlar els símptomes.
L'ansietat generalitzada afecta entre el 3% i el 5% dels adults, les dones són més propenses amb un percentatge superior al 50% que els homes. El TAG fa que la persona que pateix estigui en un estat de preocupació i nerviosisme gran part del seu temps. L'afecció es pot manifestar durant mesos, fins i tot anys, si no es prenen mesures adequades.
Signes d'alarma
L'Institut Nacional de Salut Mental dels Estats Units (NIH, per les sigles en anglès) indica que el TAG no sorgeix de sobte, es va desenvolupant lentament. És freqüent que aparegui després dels 30 anys, però també es dóna en nens, per la qual cosa l'edat no és excloent.
Un signe que pot indicar que es pateix el trastorn és quan no es pot controlar la preocupació o nerviosisme per situacions quotidianes. Generalment, es té consciència que el problema no és per a tant, però escapa de les mans contenir les ànsies.
Altres senyals són: tenir problemes de concentració o per relaxar-se, estar constantment inquiet, patir cansament crònic, ser susceptible a les sorpreses. Freqüentment, les persones amb TAG són insomnes o presenten dificultats per romandre adormides; pateixen mals de cap i estómac, tensió muscular o malestars l'origen dels quals és difícil de detectar.
Els signes inclouen: dificultats per empassar, manifestar tics nerviosos, suor copiosa, mareig, sensació d'ofec o anar sovint al bany. La depressió, la inseguretat i la manca d?esperança són altres manifestacions de la síndrome.
Detonants del TAG
Alguns factors interns o externs poden detonar episodis d'ansietat, segons l'edat de la persona. Sovint els nens i els adolescents amb TAG es veuen sobrepassats per preocupacions relacionades amb el rendiment en activitats esportives o acadèmiques; situació de salut de persones properes o per esdeveniments d'índole catastròfics (epidèmies, guerres…).
Per part seva, els adults amb síndrome d'ansietat s'alteren per situacions relatives al treball, les finances, la salut, la seguretat dels fills o els integrants de la família. També poden sentir estrès extrem pel que fa al compliment d'obligacions, deutes, tasques a la feina oa la llar.
El trastorn pot generar manifestacions físiques com ara dificultats per respirar, dolor, cansament i altres símptomes que interfereixen en el seu dia a dia. El TAG pot tenir etapes de millora o agreujament, això darrer quan hi ha èpoques estressants (exàmens, malalties o esdeveniments conflictius).
Què provoca el TAG?
El trastorn d'ansietat generalitzada pot ser degut a múltiples factors. Algunes investigacions indiquen que hi ha gens que incrementen la propensió a patir aquest problema.
En l'àmbit de la biologia, també s'ha demostrat que algunes persones són més sensibles a estar en contacte amb estímuls que deriven en el patiment d'algun grau d'ansietat generalitzada. Aquesta propensió s'adquireix al desenvolupament o s'hereta.
També hi ha factors externs, com ara viure en un ambient carregat d'estrès o haver patit alguna situació traumàtica que poden comportar patir del trastorn. A més, hi ha patologies com la depressió o problemes afectius que desencadenen el TAG.
Opcions de tractament
El que és recomanable quan comencen a aparèixer senyals de problemes d'ansietat, o si es tenen persones properes que manifestin símptomes, és indagar sobre el tema i, si hi ha indicis clars, acudir a l'ajuda professional.
Hi ha una gran varietat de tractaments disponibles per controlar el TAG, la seva aplicació depèn de què tan greu és el problema i el que determinin els professionals (metge, terapista, psicòleg, psiquiatre).
Algunes persones es refugien en mètodes d'autoajuda per superar els atacs d'ansietat mitjançant ioga, meditació, canvis d'hàbits, activitats recreatives, lectura i altres mesures per reduir els nivells d'estrès.
Cal anar a teràpia psicològica amb el propòsit de canalitzar les idees, entendre què passa i canviar els patrons de conducta per manejar l'ansietat. També hi ha grups d'ajuda i teràpies de grup per unir forces amb persones que enfronten els mateixos problemes. Aquesta última acció és una ajuda, ja que, els qui pateixen TAG saben que el seu patiment és compartit, la qual cosa esborra complexos.
Hi ha tractaments farmacològics que permeten alleujar els símptomes del TAG, especialment ansiolítics, antidepressius o antipsicòtics. Aquests han de ser administrats sota vigilància mèdica. No es recomana, en cap cas, automedicació.
Sempre és essencial detectar el problema. Com més aviat millor. L'ideal és començar exercint activitats relaxants per intentar solucionar el problema mitjançant tècniques de relaxació o activitats positives. En cas que res d'això resulti, cal cercar ajuda professional.
És vital entendre que milions de persones al món pateixen aquest trastorn i que pot ser controlat amb l'ajuda oportuna.
Donar suport a altres persones per enfrontar el problema, és sempre un bon consell, l'important és saber que, en tractar-se d'una patologia, el tractament pot trigar un temps. És necessari enfrontar-se a la malaltia sense estigmes.
Acudir a professionals experts és una via ideal de trobar el millor tractament que s'adeqüi al grau d'ansietat. El que és important és aconseguir el camí per tornar a ser feliç i productiu, superant la barrera que genera la preocupació extrema.
comentaris recents