ATENCIÓ I ELS SEUS COMPONENTS

En el funcionament dels sistemes sensorials, aquest paper, d'activació i secció el realitza l'ATENCIÓ.

ESTÍMOL–>Detectar l'energia física de l'ambient i codificar-la en senyals de tipus nerviós: SENSACIÓ–> Sense la capacitat de seleccionar, organitzar i interpretar les nostres sensacions seria una representació incompleta–> PERCEPCIÓ.

                           activació

ATENCIÓ i

                           Selecció

Què l'atenció?

BALLESTEROS (2000): Procés pel qual podem dirigir els nostres recursos mentals sobre alguns aspectes del medi, els més rellevants, o bé sobre l'execució de determinades accions que considerem més adequades entre les possibles.

Fa referència a l'estat d'observació i d'alerta que ens permet prendre consciència del que passa al nostre entorn.

Evolució històrica del concepte

Estructuralisme: Estat de consciència que comporta una nitidesa sensorial (sistema).

Funcionalisme: Una funció activa de lorganisme basada en les emocions i amb caràcter adaptatiu.

 Gestalt i Conductisme: L'atenció rep molt poc interès.

 Cognitivisme: (Teoria del processament de la informació): Un procés que permet la selecció de la informació que és rellevant, ja que la nostra capacitat de processar informació és limitada.

Concepcions històriques

• Atenció com una qualitat de la percepció:

No es pot atendre tots els estímuls, i l'atenció és el procés que selecciona els més rellevants per percebre'ls millor.

• Atenció com un mecanisme de control:

Tots els processos cognitius requereixen supervisió i ordre per adequar-los a un objectiu.

Funcions

• Control sobre la capacitat cognitiva

• Activa l'organisme davant de situacions noves i planificades.

• Prevé la càrrega excessiva d'informació.

• Estructura lactivitat humana. Facilita la motivació conscient envers el desenvolupament d'habilitats.

• Assegura un processament adequat dels estímuls sensorials més rellevants.

 

TIPUS D'ATENCIÓ

Atenció interna o externa:

S'anomena així en la mesura que la capacitat d'atenció estigui dirigida cap als processos mentals propis o estímuls interoceptius, o bé cap als estímuls que provenen de l'exterior.

Atenció voluntària i involuntària:

Està determinada per l'actitud activa o passiva del subjecte envers els estímuls. (Ex.: so brusc).

Atenció oberta i encoberta:

L'atenció oberta va acompanyada d'una sèrie de respostes motores i fisiològiques que produeixen modificacions posturals al subjecte; a l'encoberta no és possible detectar-ne els efectes mitjançant l'observació. (Ex.: escoltar una conversa).

Atenció dividida i atenció selectiva o focalitzada:

A l'atenció dividida són diversos els estímuls o situacions que entren al camp atencional, a l'atenció selectiva l'esforç es dirigeix ​​cap a un camp concret en què poden incidir altres processos psíquics.

Atenció visual i auditiva:

En funció de la modalitat sensorial a què s'apliqui i de la naturalesa de l'estímul. L'atenció visual està més relacionada amb els conceptes espacials, mentre que l'auditiva ho està amb paràmetres temporals.

Atenció global:

Disposició general de lorganisme per processar informació. Són fenòmens intensos com el excitació, el nivell d'alerta general o alerta fàsic.

 -Alerta i excitació

• És necessari per respondre a l'ambient.
• S'associa amb el Sistema Reticular Activador (SRA)
• Si es lesiona es produeix coma.

-Estats d'alerta

         Tònics. Canvis a l'estat d'alerta graduals i duradors.

         Fàsics. Canvis intensos i poc duradors produïts per estímuls concrets.

Atenció sostinguda (vigilància):

Capacitat d‟un observador per mantenir l‟atenció alerta als estímuls en un període prolongat de temps.

 -Funcions de latenció sostinguda:

• Incrementa la possibilitat de detecció del senyal.
• Redueix la incertesa de quan i on apareixerà el senyal.
• Proporciona entrenament adequat a l'observador per clarificar la naturalesa dels senyals.
• Millora la motivació emfatitzant la importància de la tasca.

Atenció selectiva: té per funció que una part de la informació que arriba a l'organisme sigui processada i una altra no (Ex.: atendre una persona que parla en un ambient sorollós).

Atenció sostinguda (vigilància): depèn d‟una redirecció repetida de l‟esforç cap al focus d‟atenció i de la resistència al‟atracció cap a un altre focus, que coexisteix en el procés (Ex.: Alumne concentrat en la realització d‟un examen).

Atenció dividida: permet posar en marxa mecanismes que l'organisme utilitza per donar resposta simultània a les múltiples demandes de l'ambient (Ex: Una mare parla per telèfon alhora que està pendent del nadó).